Llenguatge audiovisual

Education

PUNTS DE VISTA

This is your Education description. Concisely describe your degree and any other highlights of your studies. Make sure to include relevant skills, accomplishments, and milestones gained. Don’t forget to adjust the timeframe in the subtitle.

University Name

LLENGUATGE AUDIOVISUAL.

PUNTS DE VISTA

Càmera objectiva: Quan la càmera adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant.

Càmera subjectiva: Si la càmera adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest personatge. Òbviament, la càmera subjectiva acostuma a tenir una càrrega emocional narrativa molt més forta.

MOVIMENTS DE LA CÀMERA

Càmera fixa: la càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant.

Quan la càmera no està fixa tenim tres tipus de moviment:

La panoràmica: és el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblicu.

El travelling: és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails.

tràveling lateral (quan la càmera va movent-se lateralment)
tràveling frontal (és quan la càmera es mou cap endavant o enrere; apropant-s’hi o allunyant-se’n).

El moviment lliure: és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret.

ENQUADRAMENT

Enquadrament: la part de realitat que veiem a través del visor de la càmera i que determina allò que l’espectador veurà.

Angle d’enquadrament: és el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte filmat.

Tipus d'angles:

Normal: és quan la càmera se situa a l’alçada dels ulls del personatge.

Picat: la càmera se situa per sobre de l’objecte.

Contrapicat: la càmera se situa per sota de l’objecte.

Zenital: la càmera se situa totalment perpendicular al terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria dels personatges.

PLANS

Segons si l’enquadrament és més obert o més tancat, diferenciem diversos tipus de pla:

Pla general: és aquell en què veiem lel personatge i l'escenari sencer.

Pla americà: apareix el personatge des dels genolls.

Pla mig: apareix el personatge de cintura cap amunt.

Primer pla: aparició única del rostre.

Pla detall: es fa servir per captar un detall de l’escena, personatge o bé de l’escenari.

Pla seqüència: és una excepció a la norma del muntatge. És aquell pla que es manté durant tota una seqüència. L'escena no està formada per una suma de diferents plans, sinó que un sol pla segueix tota l’acció.

CAMP

Camp: tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla.

Fora de camp: és tot allò que no veiem en l’enquadrament però que forma part de l’escena, ja sigui perquè ho veiem en l’enquadrament o ens ho imaginem.

La profunditat de camp: és la distància que hi ha entre l’objecte més proper i el més llunyà que es veuen amb nitidesa a la pantalla.

MUNTATGE

Muntatge: les escenes es construeixen combinant diferents plans i aquesta combinació de plans és un muntatge

Tipus:

Muntatge dialèctic/ ideològic/ expressiu o d'atraccions: és aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat. Un exemple d'aquest muntatge és: L'efecte Kuleshov, que ve a demostrar que una mateixa imatge pot adquirir diferents significats depenent de amb quina altra la muntem.

Muntatge altern: dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que es trobaran.

Muntatge paral·lel: dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents és mostren en paralel. Les esecenes tenen una associació d’idees.

Continuïtat o raccord: és la relació entre un pla i el següent en el muntatge. Aquesta relació s'estableix per la llum, el vestuari, els detalls del decorat, la posició dels personatges…per no trencar la il·lusió de continuïtat en l’espectador. I quan això no pasa s'anomena error de raccord.

IL·LUMINACIÓ

Llum creuada entre dos focus o reflectors sobre un personatge aconsegueix nitidesa en la figura perquè no es produeixen ombres.

Llum picada és un recurs expressiu que s’aconsegueix col·locant el focus de llum a sobre de l’objecte i així podem donar a la persona l’aspecte de cansada, per exemple.

Llum contrapicada, des de baix, ressaltarà les ombres exageradament, com passa per exemple a les pel·lícules de terror.

Contrallum: la llum va de cara a la càmera i d’esquena al personatge. S’aconsegueix transferir un toc misteriós i una imatge poc definida.

Llum frontal: situada darrera la càmera, tendeix a aixafar o deixar plans l’objecte o persona filmats.

Llum lateral: remarca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla, en deixar una part de l’obj ecte a l’ombra.